Fa 500 anys, Corbera era un lloc de pelegrinatge molt important (similar al que és ara Montserrat) de devoció a Santa Magdalena.
L’anomena’t “el Castell”, un majestuós edifici que va ser construït fa uns 500 anys, albergava els pelegrins que arribaven a Corbera a venerar a Santa Magdalena. Per la grandària d’aquest edifici ens podem fer una idea del elevat nombre de peregrins que s’acostaven a Corbera. Actualment se l’anomena “el Castell” degut a que els Senyors de Corbera van instal·lar la seva vivenda a les plantes altes d’aquest edifici. Cal recordar que l’autèntic castell de Corbera, on vivien els Senyors de Corbera fins llavors estava al costat de l’església, just on ara hi ha la Rectoria. En segon lloc, davant mateix del “Castell” es troba l’Hospital dels Peregrins, lloc on s’acollien aquelles persones devotes de Santa Magdalena que patien alguna malaltia.
El primer document que parla de la devoció a Corbera per a Santa Magdalena data del 9 d’octubre de 1295, quan Marimon de Plegamans, senyor de Corbera, institueix i ordena que ...”una llàntia, dia i nit, cremi perpètuament a l’església de Santa Maria de Corbera en presència de l’altar de Santa Maria Magdalena que allà el vaig fer construir...”. La Confraria de Santa Magdalena, constituïda al 1487 a Corbera de Llobregat, és la primera dedicada a aquesta santa existent a la Corona d'Aragó.
Una llegenda antiga diu que Santa Magdalena després de predicar les ensenyances de Jesús al sud de França va passar els últims anys de la seva vida meditant per Corbera. Joan Amades en el seu Customari Català en fa menció.
Els patrons del poble, Santa Magdalena i Sant Antoni Abat, són sants molts lligats als templers i als càtars. De fet, a Rennes-le-Chateau (poble al sud de França ple d’enigmes) són els mateixos patrons.
Marimon de Plegamans, pare d’en Marimon de Corbera, va intervenir en la conquesta de Mallorca al 1229 juntament amb el rei Jaume I i una colla de cavallers templers.
Fra Romeu de Corbera, fill de Bernat de Corbera i germà d’Hug de Corbera, va ser el Comanador de l’Ordre de Santa Maria de Montesa entre els anys 1410 i 1445. L’Orde de Montesa va ser la agrupació que va reunir als cavallers templers residents a la Corona Catalano-Aragonessa després de la desaparició oficial a l’any 1314 de l’Orde Militar coneguda com a “Cavallers del Temple” o “Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó”.
Hi altres Senyors de Corbera, descendents d’en Marimon de Plegamans, que tenen càrrecs importants de responsabilitat com per exemple, Gilabert de Corbera, Vice-gobernador de Menorca (1342-1346), Riambau de Corbera, Governador de Sardenya i Joan I de Corbera, Governador i Batlle General de Catalunya (1419-1446).
L'església de Corbera de Baix esta presidida per la creu de Thau, creu en forma de “T”, que s'identifica amb els Templers.
Estranyament l'església de Santa Maria de Corbera, construïda a l’edat mitja, no esta exactament orientada cap a l’est. Té una inclinació cap el NE. La mateixa que té enigmàtica cara de les roques del Tabá.
L’església de Santa Maria de Corbera, la capella del Cementiri de Corbera i la capelleta de la Mare de Deu del Carme formen un triangle equilàter.
L’església de Santa Maria de Corbera té un vitrall on hi ha l a frase: “Surgam et circuibo civitatem per vicos et plateas, quaeram quem diligit anima mea, quaesivi illum et non inveni” . És un fragment del llibre de la bíblia el Cantar dels Cantars (versicle 3.2). Aquest llibre és considera el més rellevant pels buscadors del Sant Grial. La traducció al català és: “Pujaré, i aniré per la ciutat: pels carrers i avingudes buscaré el amor de la meva ànima, la vaig buscar i no la vaig trobar”.
L’església de Santa Maria de Corbera té un retaule sobre la vida de Jesús, dels pocs on es mostra la seva circumcisió. Fet que remarca el seu origen jueu.
Fins la última reforma de l'esglèsia, el terra era un damer de escacs.
El campanar de l'església de Santa Maria de Corbera es octogonal (8 puntes) al igual que la creu de les 8 beatituds dels Templers.
Es pot unir amb línia recta les esglésies de Santa Maria de Corbera, de Sant Antoni Abat i la capella del Cementiri del poble.
La longitud entre ambdues esglésies és justament 666 metres.
Hi ha la mateixa distància entre les dues esglésies del poble i la Creu Nova.
Aquesta església esta presidida per la creu de Thau, creu en forma de “T”, que s'identifica amb els Templers.
La distància entre Sant Ponç i la Creu d’Aragall és igual que entre Sant Ponç i la Creu de l’Ordal.
La construcció de Sant Ponç molt exacte i amb proporcions pròpies de l’època. Tot i així, hi ha una imperfecció no explicada. El campanar té una torsió de 9º.
La construcció de Sant Ponç esta ple de elements simbòlics com les 7 escales per accedir-hi, les 10 pedres vermelles en l'arc d'entrada, les formes del cimbori, les proporcions exactes, ...
Del Priorat de Sant Ponç es conserva una imatge de la Mare de Deu de la Llet on es representa a una mare donant llet al seu fill . Darrera de la imatge resta una pintura de la creu del Templers.
El Priorat de Sant Ponç quant era habitat per monjos de l'orde del Cluny tenien seriosos problemes amb el bisbat de Barcelona. Deien que depenien de Sant Pere Casserres i després de Sant Pau del Camp (Barcelona). Un altres monestir d’aquesta ordre també fou Sant Pere de Clarà (Mataró). Dona la coincidència que les sigles d’aquests monestirs son en tots els casos S.P.C.