El campanar

Com estem observant, tot a Sant Ponç és perfecte. Tot té la seva raó de ser, les mesures i les proporcions estan molt ben pensades. Com ens indica l’últim Prior és un monument molt harmònic.

Això és així excepte en un element: el campanar. Si us fixeu bé, acostant-vos a la part del darrera de l’ermita, podreu observar a simple vista que el campanar no està totalment alineat amb la seva base o cimbori. Hi ha una petita desviació o torsió.

Els especialistes en la matèria han formulat diferents hipòtesis sobre la raó per la qual els constructors de Sant Ponç varen fer una excepció en aquest element.

En els pergamins trobats, l’últim Prior explica que la torsió existent té relació amb l’orientació del temple.

Com s’ha exposat anteriorment, el monestir està orientat cap al nord-est. La orientació de tota la construcció en uns determinats graus es correspon en l’est solar en el solstici d’estiu. O sigui tota la construcció està orientada cap el lloc on surt el sol el dia en que més aviat hi ha l’alba.

Per altra banda, els constructors de l’ermita eren coneixedors de que el nord magnètic de la terra no es correspon amb aquesta orientació, i varen decidir fer una torsió en el campanar per a deixar palesa la diferència entre el nord solar i el nord terrestre o magnètic, altra cop diferenciant de forma simbòlica el món espiritual i el món terrenal.

Arribats a aquest punt, pots trobar un nou número de la piràmide que té relació amb el campanar de Sant Ponç. El número del cercle marcat és igual al número de plantes que té el campanar esmentat.